Fa uns tres anys vaig escoltar a un programa de Radio3, En la nube crec que es titulava, un senyor que defenia que els diners havien segut un gran invent perquè facilitaven l'intercanvi i l'adquisició de coses i objectes de necessitat. No recorde qui era ni què era però em va fer pensar molt sobre el tema. Tres anys després crec que els diners van ser un gran invent i que, com molts altres grans invents, el problema ve de la utilització per part de l'ésser humà. En sí no són ni bons ni dolents. Cert és que actualment són el motiu i la causa de moltíssimes penes i també de moltíssima sang vessada.
Cert com és això últim, el cas és que els diners han servit per a l'adquisició de productes de mercat. Un billet a canvi d'una taula. Dos billets a canvi d'una bicicleta. El problema és que fa ja temps que els diners s'han convertit en producte. Ja no són un mitjà per arribar a un producte sinó que el mercat treballa amb ells com a producte. Un billet a canvi de dos. Dos billets a canvi de quatre. I els mitjans de comunicació parlen dels "mercats" per referir-se als llocs on s'especula amb els diners. Ja no amb objectes sinó amb intangibles. Amb el deute d'un país, amb les hipoteques de milions de ciutadans....
He estat mirant imatges i reportatges sobre ARCO, la fira d'art contemporani que tanca hui a Madrid. L'art també va ser un gran 'invent' humà. Una acció destinada a l'expressió humana, al diàleg entre allò interior i allò exterior a l'home, entre les idees mesclades en la pròpia visió i l'entorn que el rodeja. Veient, però les imatges del que s'exposa a la fira crec que amb l'art està passant una cosa semblant al que ha passat amb els diners. Aquestos serveixen per mercadejar amb ells mateixos. L'art serveix per pensar sobre l'art.
Crec que ja no queda res d'aquell diàleg entre l'interior humà i l'exterior. Tan sols especulació sobre la idea d'art. I clar, en tal discussió especulativa val qualsevol proposta. Des d'un quadre fet amb camises fins a un home en mig d'una sala amb una sèrie de cordes que, penjant del sostre, porta lligades en diverses parts del cos. Miren vostés una mostra de l'art contemporani al web de la COPE.
I miren vostés com s'explica a la pàgina del canal de televisió Cuatro l'obra que apareix en la foto que acompanya aquest escrit (foto que he pres també de la mateixa pàgina):
La artista multidisciplinar, Maria Cristina Finucci, presenta estos
días en Madrid su propuesta artística 'The Garbage Patch State'. Se
trata de una obra que se engloba dentro del proyecto 'Wasteland', un
'work in progress' concebido como narración transmedia que propone el
simulacro de un Estado-nación como identidad de un país, el Garbage
State. El objetivo es ofrecer una imagen concreta de un problema
ambiental inmenso y muy difícil de percibir y que los medios de
comunicación se hagan eco y multipliquen el efecto de apoyo de las
instituciones internacionales y locales.
Simulacre d'un Estat-nació com identitat d'un país. Ahí queda.
A l'art contemporani no li queda bellesa ni connexió amb la realitat que l'envolta. Sols negoci. I no em facen parlar d'allò que tant agrada de la 'provocació' de l'art contemporani. A la merde! Cutres.
Crec que el valor de gran part dels artistes actuals no són les obres que deixen fetes sinó el preu que es paga per elles al mercat. Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada