La vida és finita. Des que l'esser humà n'es conscient, ha tractat de, a través dels seus actes, deixar empremta del seu efímer pas per la matèria. Escriure, filmar, fotografia, gravar...són totes accions encaminades a deixar constància de la pròpia existència. Podríem conformar-nos en pensar, en mirar, en parlar o en cantar. Però no, hem anat inventant aparells per tal de que les nostres paraules, la nostra imatge, les nostres melodies, les nostres idees... tota producció humana quede fixada sobre qualsevol material que dure més que la nostra vida. Per a la posteritat.
Han estat vostés alguna vegada dinant o sopant en amistats o en familia i ha aparegut aquell o aquella que (sempre hi ha algú o alguna que ho fa), abans d'acabar l'última cullerada o l'últim glop de vi o coca-cola, ha començat a recollir tot allò que hi ha a la taula? Quina ràbia em fa!. A mi el que m'agrada és observar la taula al final del dinar o sopar. Ho han fet?. Quin caos més agradable. Quan millor s'ho han passat els participants al banquet, més caos queda sobre la taula. Em fan patir les taules que queden ordenades. Els plats sense menjar, les tovalloles damunt dels plats, les copes de vi sense caldo...mala cosa. S'han dedicat a menjar. Han parlat poc. Sobretot es nota en els entrants o en les olives. Les olives són tot un indicatiu de l'èxit de la reunió. A més olives als plats, millor reunió. Hem de tenir en compte que les olives ja estan a taula quan els comensals agafen lloc. I si no parlen entre ells, què fan? es foten les olives.
La disposició final de la taula, doncs, mostra que ahí ha hagut alguna cosa, ha succeït, ha existit un acte humà. I queda constància. Em fa pena desmontar la taula perquè, en el mateix acte, desapareixen les converses, les idees, les rises, els cants...tot. I sobretot odie el drap mullat que neteja la taula. I si ha anat bé i m'ho he passat bé encara més. Em fa sentir nostàlgia. Un acte més que s'oblidarà per no ser escrit o gravat o filmat o...
Sí. Bon dinar vaig tenir ahir. I a la taula que utilitzarem...res de res. Els conte un secret? he escrit per baix de la taula: "En aquesta taula dinarem uns quants el 15/02/2014 i aconseguirem sonar com la tercera de Beethoven en mans de Karajan i la de Berlín". Per si de cas se m'oblida.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada