AR...t...CO..nteporani

Fa uns tres anys vaig escoltar a un programa de Radio3, En la nube crec que es titulava, un senyor que defenia que els diners havien segut un gran invent perquè facilitaven l'intercanvi i l'adquisició de coses i objectes de necessitat. No recorde qui era ni què era però em va fer pensar molt sobre el tema. Tres anys després crec que els diners van ser un gran invent i que, com molts altres grans invents, el problema ve de la utilització per part de l'ésser humà. En sí no són ni bons ni dolents. Cert és que actualment són el motiu i la causa de moltíssimes penes i també de moltíssima sang vessada. 

Deixa de recollir i seu!

La vida és finita. Des que l'esser humà n'es conscient, ha tractat de, a través dels seus actes, deixar empremta del seu efímer pas per la matèria. Escriure, filmar, fotografia, gravar...són totes accions encaminades a deixar constància de la pròpia existència. Podríem conformar-nos en pensar, en mirar, en parlar o en cantar. Però no, hem anat inventant aparells per tal de que les nostres paraules, la nostra imatge, les nostres melodies, les nostres idees... tota producció humana quede fixada sobre qualsevol material que dure més que la nostra vida. Per a la posteritat.

El 'Cineescultura'

I tant que és cultura el cinema. Però no més que la literatura, la música o les festes del meu poble. Perquè el terme cultura fa referència a totes les accions humanes fetes en societat. El que passa és que, quan les coses no van bé, tractem d'idealitzar-ho tot per presentar-ho no com a útil (en el sentit de rentable) sinó com a necessari. I això fan, amb el beneplàcit de mitjans de comunicació diversos, els que es dediquen en aquest país a l'apassionant món del cinema. 

Prendre partit

Sovint m'he sorprés amb persones que considere intel·ligents però que es posicionen a favor d'idees que jo considere indefensables. O bé que, al fer l'anàlisi de certs fets, defensen aquells participants que crec que no tenen la raó. I no estic intentant dir que allò que jo pense és allò vertader i, per tant, els que estan en contra estan equivocats. Davant un fet o una idea, intente buscar les raons objectives per defensar una o altra part. Ja sé que som subjectes i, per tant és difícil ser objectiu, però ho intente. El que passa és que, últimamament, estic arribant a la conclusió que cap idea, cap fet, és defendible total i absolutament de manera objectiva. Sempre hi trobe un forat negre, una parcel·la del raonament que, per molt que m'hi he esforçat, no he pogut solucionar, objectivament parlant. Així que em trobe en un punt mort. No sóc capaç d'afiliar-me a cap idea, cap moviment, cap teoria. 

C'est la merde!

Escolte en la ràdio una conversació amb l'artista Ausín Sáinz, que explica que l'ajuntament de Salamanca li ha suspés una exposició de quadres per no tenir aquestos, segons el responsable del centre municipal on s'anaven a exposar, un contingut adequat al públic que sol visitar aquest centre, predominantment 'familiar'.  Busque ràpidament a internet la notícia i les fotos dels quadres en qüestió. Pareix que, bàsicament, el problema està en dos quadres: en un apareixen Rajoy i Bárcenas ballant el ball de la creïlla, i l'altre és un retrat de la filla major del rei. El tema és que a Rajoy i a la filla del rei, Sáinz els ha pintat una merda al cap. La merde és el problema en este cas.